Sé que això ha passat de moda fa temps, però dissabte vaig escriure una carta que fa quatre anys hauria d´haver escrit; no crec que tingui resposta, però almenys he intentat retrobar-me amb mi mateixa i amb la fotografia d´aquella nit d´hivern.
Sé que, possiblement, no ens tornarem a veure mai més, tot i que no direm absolutament res i farem com si els dies passessin de puntetes pel corredor de les nostres vides. Tant me fa...de debò que tant me fa. Que aquest estiu només vull estar amb mi mateixa i ara no demano res més... res més. No crec que tingui cap mena de dret a demanar absolutament res i tampoc ho vull fer.
A la foto, l´antic mercat de Russafa i l´església que veig des de la terrasseta del Nou Russafa.
