Difícilment

Seria massa fàcil tancar-me a estudiar cada nit, després de les classes, després de la feina avorrida i poc digna; acabaria els estudis amb notes magnífiques i arribaria a fer unes oposicions per tal de tenir un treball per a tota la vida. Sortiria cada cap de setmana a cercar l´home de la meva vida, m´emplenaria d´alcohol dia sí, dia també. Sortiria a ballar disfressada de femme fatale amb unes sabates que em farien sagnar els peus i em desfarien els turmells. En realitat, hauria de treure´m les sabates i desposseir-me de la feminitat absoluta. M´atreurien molts homes, dones que no podria ni tan sols mirar: no tindria probabilitat. Monogamia, fills, cossos trencats, manca d´orgasmes, infelicitat, algun somriure, difressada i falsa felicitat i moltes carències.
 Seria massa difícil sortir al carrer just quan més exàmens tinc, agafar la Moleskine i escriure com una boja, escriure coses que no tothom arriba a entendre; seria difícil estimar a més de sis homes (o set o nou), seria difícil estar sempre pensant en cadascun d´ells i estimar-los de manera diferent. Seria impensable tenir sempre el dubte: què faré demà? tindré feina? No cerco la felicitat, cerco el racó de la meva pròpia calma. I m´encisa viure a la manera complicada, les facilitats no van amb la Nona. La Nona té els seus Genis, molt pocs, però els té i són artistes i no són persones fàcils.